C
B
A
M A
Una mica d'arquitectura:
L’arquitectura de Richard Meier reinterpreta fonamentalment el racionalisme, amb referències dels mestres del moviment modern i en particular a “Le Corbusier”. L’edifici és el resultat de combinar elements de línies rectes amb altres de curves, i aquesta geometria es suavitza amb la llum natural, que entra en l’edifici a través de galeries obertes i grans claraboies.
Periodista Erola Capella
"museu d'art contemporani"
Com que Macba?
El museu Macba, museu d’art contemporani de barcelona, és un projecte olimpic, això vol dir que s’havia de inaugurar el 1992 però s’acaba inaugurant el 1995. És un edifici el qual va ser encarregat a Richard Meier, arquitecte molt reconegut mundialment i actualment acusat d’assetjador sexual. L’objectiu del Macba és provocar l'interès per l’art i la cultura contemporània, d’això el seu nom, des d’una voluntat i incidència transformadora de les persones i la societat.
Entrem a dins de l’art.
El Macba ens ofereix un recorregut dins de l’art contemporani amb diferents peces d’artistes actuals. En aquest recorregut podrem entrar dins de les peces i formar part d’elles tant, que ens emocionarem i deixaran un petit rastre dins de la nostra memòria.
En aquest recorregut no es toca cap tema en específic sinó que tu l’has d’interpretar a la teva manera. Has d’utilitzar la teva creativitat i la teva capacitat imaginativa per crear els missatges que l’artista vol transmetre’t.
Les obres estan creades a partir de diferents materials. Hi ha obres de fusta, de paper, de tela, audiovisuals, sons,...
Situació geogràfica:
L’edifici del Macba està situat a Barcelona, més concretament al barri del Raval. Barri el qual sempre ha tingut una relació molt peculiar amb l’edifici, especialment perquè quan el van construir van iniciar un procés de gentrificació important, és a dir, molta gent que vivia en el barri es va veure obligada a marxar, a abandonar la seva llar perquè els preus van tenir un increment considerable ja que es va convertir en un lloc famós. El raval, el qual s’anomenava el barri xino es va convertir en el barri de l’art contemporani.
L’edifici s’esforça per intentar relacionar-se amb el Raval per això la paret és transparent, el terra és el mateix que el que hi ha a la plaça, però aquest està polit i l’altre no,... Però sempre hi hagut i hi haurà dificultats amb el diàleg entre ambdós. És a dir, aquest projecte té un amor odi amb la ciutat.
El llençol:
La peça que em va agradar més i em va fer tornar a sentir sensacions perdudes va ser la de l’artista Josep Grau Garriga anomenada Diàleg de Llum. Composta per tres tapís llargs, amb una alçada considerable i amb unes textures delicades i úniques. La llum de la sala i els diferents colors de les enormes teles donaven una sensació de puresa i pau. A mi em va recordar quan m’amagava de petita sota el llençol del meu llit perquè així creia que desapareixia i em tornava invisible. També em va semblar sorprenent els esbossos que hi havien penjats a la paret perquè així podies veure l’evolució de l’obra.
