Alhora de pensar en fer el meu autoretrat, la veritat és que no tenia clar què era el que realment volia fer o transmetre però el que sí sabia era el que no volia fer. No tenia ganes de parlar o expressar en ell les coses que m'agraden, els meus gustos, les meves aficions,... Volia anar més enllà. Per això, abans de realitzar els esbossos i pensar en les idees vaig fer una recerca per poder entendre el concepte d'autoretrat i vaig trobar aquesta definició: "Retrat d'algú fet per ell mateix" , és a dir, havia de fer una composició que parlés de mi.
La idea de parlar de mi no m'entusiasmava gaire, ens passem la vida descrivint-nos a nosaltres mateixos i realment crec que mai cap persona sabrà qui és, perquè estem canviant constantment.
Després de veure que estava estancada vaig dir PROU i vaig demanar-li a una persona que em respongués a unes preguntes: Quins són els meus punt forts i febles? Quines són les meves pors?
I és aquí, després de veure les respostes de la persona anònima, quan comença la meva etapa de creació. Vaig agafar aquests dos conceptes:
-
Sempre em mostro contenta.
-
Amago la ràbia i la tristesa.
Per fi va arribar l'hora de crear. Tenia molt clara la idea i com col·locar tots els elements. Vaig fer només un esbós i ràpidament vaig agafar la càmera per fer-me les fotografies.
La idea constava bàsicament de 3 Eroles. La del mig estava contenta, perquè és com em mostro sempre, la de la dreta estava enfadada i la de l'esquerra estava plorant de tristesa.
Fotografies realitzades:
L'estètica que li volia donar al meu autoretrat era bàsicament en blanc i negre i les dues persones dels extrems desenfocades.
Referents:
Carla Acebey
Naro Pinosa
Per a dur a terme l'edició vaig utilitzar el programa de Photoshop i és aquí quan van començar els meus problemes. La meva idea va canviar 360º. No sabia com utilitzar aquest programa i vaig acabar decidint fer una cosa més senzilla però eficaç. Vaig fer una composició on la figura central sóc jo fent un somriure fals després de plorar, l'ull esquerre i la meitat del llavi són en blanc i negre i al darrere hi ha dos personatges, la ràbia i la tristesa, com si fossin dos titans i amb un filtre de "vent".
L'autoretrat es titula "Somriu!" en referència a que quan ens estem fent una fotografia sempre hem de riure i no podem mostrar-nos ni tristos ni enfadats, és a dir, el mateix que el que vull mostrar en l'obra. També les paraules "somriu" o "riure" fan referència a una persona agradable i simpàtica, una persona que té molts amics i que la vida li va fenomenal. Però, una persona que es mostri trista no ho pot ser també? El que vull és trencar amb aquest estigma i ressaltar que també està bé no estar bé.
