L'infern de Dante és una exposició per commemorar el 700è aniversari de la mort de Dante Alighieri i retre homenatge a la seva obra més cèlebre, la divina comèdia. En ella trobarem quadres magnífics de l'artista Jordi Diaz Alamà i escultures impecables de Grzegorz Gwiazda.
L'exposició, localitzada a Granollers i comissariada per Albert Font, està composta per nou exuberants i impressionants quadres d'Alamà que ens il·lustraran diferents escenes de l'infern de Dante i quatre escultures realistes i "perfectes" de Gwiazda. La tècnica depurada i lliure de l'artista Jordi Diaz farà que entris en aquest infern només mirant el primer quadre de l'exposició, un quadre on podrem veure representat a un Dante superior a nosaltres, amb tons vermells i negres. Grzegorz Gwiazda també ajuda a transportar-nos en aquest ambient amb les seves escultures d'estil clàssic i modern i amb molta atenció als petits detalls.
El que més em va agradar de l'exposició en general, sense parlar evidentment dels apoteòsics quadres, va ser com estava ambientada la sala, amb aquelles llums vermelles donant importància a les obres i guiant-te el camí. Aquella "porta" envoltada per una llum vermella com avisant-te del perill però alhora donant-te la intriga necessària per voler entrar. Ho vaig trobar molt original i no ho havia vist mai en una exposició.
L'obra que em va agradar més i que va fer que estigués una bona estona contemplant-la va ser l'escultura que representava un home gran agafant una flor. M'encanta el seu rostre, el volum aconseguit, les pròpies ombres i els petits detalls que la fan única. Adjunto a sota una foto de l'escultura i una foto d'una il·lustració creada per mi.
Va ser una exposició la qual van passar moltes coses. Em van agradar molt les obres, sincerament, crec que és la primera exposició que cada obra que veia m'agradava més però, no sé exactament si era perquè teníem un guia o el què però se'm va fer un pèl pesada, és a dir, la vaig trobar avorrida. Crec que si haguéssim anat pel nostre compte, cadascú amb el seu propi ritme, ens hagués interessat més a tots i a totes.
