Panoràmic 2022 és un festival contemporani que es realitza al poble de Granollers a les instal·lacions de Roca Umbert. Aquest festival està format per diferents exposicions sobre el quart paisatge, és a dir, sobre els espais devastats, artificials, recreats o irreals que ens envolten i no veiem. Explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d'imatge.
Si vols tenir una millor experiència a continuació trobaràs un audiowalk perquè puguis viure, almenys a la teva ment, un petit tast del Panoràmic. Per una millor sensació utilitza auriculars, gràcies.
Exposicions:
Bringing intimacy into the
landscapes - Riverbroom.
Enviame la foto - Gadea Burgaz.
Comissariat per: Laia Casanova, Alelí Midelman i Alessandra Monachesi
Nutshell Studies of Unexplained Death -Corinne Botz.
Comissariat per: Andrés Hispano
El quart paisatge - Gerard Toledano
Violencia natural - Mayra Martell.
Comissariada per: Paula Laverde i Laia Casanova
PEÇA ESCOLLIDA:
La peça en questió el video de l'artista Mayra Martell on trobem
una recopilació de les seves fotografies sobre les dones
desaparegudes a la Ciudad de Juárez. Les imatges en blanc i
negre i el so del cant d'una dona cridant fan que entris en una
atmosfera de dol, tristesa i realitat pròpies del buit i del record que deixa la desaparició d'un ésser estimat.
Mayra Martell captura en les seves obres els records de la infància d’aquestes noies per poder construir el passat i
entendre el present que vivien. L’artista el que aconsegueix fent això és transmetre'ns les sensacions, percepcions, situacions i fins i tot les olors de l’entorn familiar de les noies desaparegudes. Tota aquesta experiència de sensacions està acompanyada d’uns crits, els quals, podem intuir que provenen del dolor indescriptible d’una mare a l’assabentar-se de la pèrdua de la seva filla, uns crits que penetren en el teu interior i et fan sentir aquest dolor.
zones rurals de Mèxic, van arribar a la Ciudad de Juárez per treballar a les maquiladores, lloc on es vulneren i es violen els drets laborals de les persones, especialment el de les dones. Les maquiladores van atraure un nou model de noies, independents, treballadores i vulnerables, en altres paraules, l’objectiu principal i perfecte per a les màfies, bandes i assassins d’aquesta ciutat. Tot aquest escenari va servir a la nostra artista de motiu de denúncia de totes aquestes atrocitats.
L’artista, mitjançant la documentació de tota la informació que li queia a les seves mans sobre la desaparició de les noies desaparegudes, ha volgut posar llum a la foscor d’una situació que ja fa molt de temps que dura i que no sembla que tingui fi a la Ciudad de Juárez.
Els cartells amb les imatges de les dones, descolorits, arrugats i gairebé esborrats són una mostra evident de l’oblit envers les noies desaparegudes.
La documentació de tota aquesta informació pretén ser una recuperació de la memòria històrica de les desaparicions.
Des del meu punt de vista, la manifestació artística d’aquesta noia ve a ser una investigació criminal que no té més desig que reconfortar d’alguna manera a totes les mares que han perdut a un filla perquè l’artista té clar que la seva tasca no servirà per solucionar el problema. Per aquesta raó l’artista es conforma en que la seva feina serveixi per a consolar als familiars i amb les seves paraules entenem el que vol dir: “Y que ya no pienso en la palabra “muerte” porque supe que el extrañar, cuando se ama, es mucho más eterno que morir.”
L'escenari on s’han realitzat aquestes fotografies és a la Ciudad de Juárez, situada al nord de Mèxic. Aquesta ciutat és coneguda per a l’explotació laboral i pel gran nombre d’assassinats i homicidis de dones que ocorren freqüentment. Generalment, les víctimes són noies joves, adolescents i nenes entre 9 i 25 anys.
Tot aquest malson va començar quan les dones dels pobles i de les
Aquí teniu una petita representació creada per a mi sobre el sentiment que podreu trobar i tastar en aquesta exposició.
